Sempre us dic que no feu res que us hagin pogut dir que feu. Que la vostra mare és santa i pura. Que la vostra novia és la millor que heu pogut trobar. Que mai trobareu res que s'assembli a la vida que dúieu durant l'època d'hereus. Però també m'equivoco. No és veritat que tot sigui tant vermell ni tant de sofre. Sóc molt exagerat.
Ara he passat uns dies exiliat. Encara me'n queden uns quants de dies d'aquests. Durant aquests dies només he vist tristor arreu on vosaltres assenyalàveu amb alegria i esperant complicitat. La filera de porcs que van a morir al pitjor escorxador és sempre més aprop de qui te més poder. Però obriu els ulls i traieu-vos el tel de l'impostor. [No se escriure, encara menys amb èpica]. Allibereu-vos d'aquest llast...
És igual. Se que no em fareu cas. Ni tampoc m'entendreu. Tornaré al to de sempre i em desfogaré. [Tinc el corrector activat. Sinó cometria més barbaritats. Tot i que no està prou avançat com per evitar-vos-en una part prou dolorosa]. Un mes és molt llarg. Perquè collons tots els de la tele tenen preferència per dirigir la cultura del país? [això no ve al cas, però és que llegia això: núvol, i m'he distret]. I no tinc gaires coses per fer. I les coses que podria fer impliquen gastar-me els diners. I per gastar diners vull dir agafar el metro o altre transport públic si vull poder tornar a casa per dinar (si no em vull gastar els 100€). Si, només em queden 100€. De fet us ho he dit abans. Però no m'escolteu. Sempre us ho he de repetir tot quatre vegades. [Heu arribat ja a la part on sonen les sirenes... no crec. Llegiu molt més de pressa que no pas escric jo -això està mal construït, oi?-. Collons, 40 minuts gastats!].
No és que no tingui diners per un motiu estrany. És que no en produeixo. Tampoc no ho intento, però. Us imagineu que hagués posat els collons com per tirar un parell de currículums durant l'estada aquesta que estic realitzant [que estic realitzant??]. Tirar currículums no vol dir trobar feina, em van dir amablement. Què és buscar feina? És admetre que no saps fer res. Que no t'interessa suficientment res... Va calla, surto ja dels comentaris. Prou. Sempre acabem discutint. Però es que no tens ni puta idea de res. De fet no dius res. No vols dir res. Però et poses a escriure parrafades igualment.
Trobo que és una manca de sentit comú. Una falta de delicadesa extrema. Una falta de respecte en vers els demés descomunal. Pretendre que la gent que pugui passar per aquí perdi 10 minuts del seu temps llegint allò que a tu t'ha passat pel cap mentre escoltaves aquesta cançó! Ho trobo d'un mal gust i fins i tot d'una mala hòstia terrible. No tinc paraules.
Però no tinc res més a fer. M'he proposat no fer res i no tinc ganes de fer res. Tu ets la meva teràpia. [vinga vinga que torna el ritme bo]. En un principi això tenia un propòsit. Mai ha estat massa clar quin era. I si n'hi ha hagut mai cap de concret, aquest s'ha anat diluint. Ara no en queda ni rastre. Aquest buit és el que has adoptat com a nova proposta. La teva nova línia és clara.
Fins i tot.
Ja no se si és el tumbler o el faisbuc o el tvitert o què és on escric el que us escric. Estic molt cansada. Avui aniré a dormir d'hora.