LA SETMANA

La setmana transcorregué entre esgarips i fins i tot haguérem d'atendre algun descabdellament. Fórem asseguts a l'altar la mateixa nit que anys més tard coneguérem com la nostra última nit entre els humans de la terra. Un cop allí sens cap mena de pietat s'abraonaren sobre nos i començaren a violar nostres forats de totes maneres possibles i més si n'hi hagués, doncs, aquelles bèsties les hagueren trobat i hagueren procedit a sons actes de maldat absoluta per aquests com per els altres. Gràcies a la gloria del senyor, aquelles criatures sentiren un bri de compassió de nosaltres pobres animalons indefensos. Un cop aturat el foradament de nostra ànima se'ns passà com per art de miracle a una estància on fórem sanejats de les ferides i recompensats amb dos galons d'or. Un moment després retornarem a nostra terrenal consciencia i resàrem per la pobresa que no dona refugi a aquells qui no la demanen i persegueix a aquells qui la temen per així salvar les ànimes i demanar pietat per les bèsties que perderen tota humanitat abandonant-se a camins pecaminosos i plens de males obres d'humans  que deixaren la guia molt abans i que contaminen ara el camí dels qui cauen en la feblesa.