braç fort

Tot això que passa és el mateix que passa i després tanquen la porta a novetats durant una temporada, saps? És impossible que ens n'alliberem mai. És com aquesta bona musica decadent. De fet és tant decadent que només em ve de gust escoltar aquesta cançó i després una altra que s'hi assembli. Després me'n canso i torno a trobar la cançó i me la torno a escoltar.
La idea no es pas de tornar a alguna cosa que en algun moment vaig creure que no era bona, la cosa és com tornar? No, com tornar a què? Com "tot tu ets naïf, molt naïf". Calla't la boca, perquè és veritat. No se ni de què van la meitat de les coses que veig. Prefereixo estar-ne al marge. Però no controlo res. Només és estar-ne al marge. No hi ha res a sota. No us agrada? No és com per ballar, però inspira. És de donar voltes i més voltes.
Bueno, ja he complert la meva part. Em feia mandra obrir un post només per penjar una cançó. Per aquestes coses ja hi ha el twittr, oi? Però la volia penjar al bloc i havia de ser amb alguna mena de text, no la fotria sola. Seria de bojos, oi?