El dia que...

Ai! El dia que arribi el dia en que hagi dit totes les coses... només de pensar-hi ja crec que l'és.

Donar voltes amb el transport privat és magnific. Durant els dies laborables, a les hores més laborables, te'n pots anar de vacançes a un bar de carretera, a menjar el mateix menú que mengen els transportistes que s'asseuen a la bora de la finestra per mirar que no els fotin els camions. Oh! De tot se troba a les estacions. Plenes a rebentar de gent atrafegada, tot i estar de vacances. O, de fet no, ells no hi són pas per gust allà, els únics que hi som perquè ens vaga som jo in un reguitzell de turistes francesos, holandesos, algun alemany i algun de britànic que prenen un esmorzar del país, del seu país suposo.

No acabo de tenir bones cartes. Hi vaig anar pensant en el que em deixava aquí, i ara que torno no se si allò que m'imagino és ni remotament possible.

Però ho comento amb els meus amics, la meva existència és divertida, com a mínim de portes endins. No hi ha gaires trets que siguin dignes de comentar, pel que fa a la relació amb l'exterior. Però sempre m'omplo tot sol només de pensar.

El procés és molt senzill, i dóna uns resultats sorprenents. Però no és apte per a persones eficients o que tinguin afany de superació envers l'exterior del seu cap.

Només cal identificar una idea inicial, i desenvolupar-la amb imaginació o fent collages mentals de tots els pensaments recents, antics, propis o aliens.

I així, d'aquesta manera, vostè passara hores senceres, dies o potser anys sense fer res productiu, però ocuparà totes les seves energies.

Alerta, que de vegades el que imagini ho podrà confondre amb el real, i pot arribar a interferir amb la seva real.

Fillsdeputa! FER!